Antonio Alcàsser

Press / Prensa


CÀNEM GALERIA - Press Release 01.2021
LINIA, FERRO, TINTA...Antonio Alcasser i Miquel Gozalbo

“I always liked the idea that words, which supposedly are concrete, can end up having completely different meanings depending on who speaks them and when.” Douglas Gordon.

The work of Antoni Alcàsser (b. Tirig, Castelló, 1963) has always been characterised both by a particular technique giving it an unmistakable style and by his preoccupation with the existential fact.

In Gordon’s approach, a defining point prevails considering the intense awareness towards the associative power, either real or potential, to depict a place or a specific fact. A specific characteristic of our new era, where images are hosted online and where we have been forced to develop some more versatile functions, has eased the exchange of experiences of any imaginable topic.

Blurring the boundaries and categories of artistic representation, Antoni Alcàsser reflects on questions generated around post-photography and limited to a mosaic of pixels that refer to a new written type of graphical representation. With this effect, he seems to enunciate Gordon’s idea about the artistic system on suggesting a dialogue between the artist and the viewer, through works that are directed to us and use the ‘I’, “You’ and ‘Us” as mechanisms of interlocution. From radically opposed aspects, he aims to emphasise his fascination with language for its potential in terms of meanings, ambiguity, darkness and other.

Miquel Gozalbo brings his sensitivity towards the associative power, either real or potential, facing the concept of place as a determinant theme of his work of art. In front of his sculptures, the viewer becomes the interlocutor of an act essentially ascendant, looking at the sky, which is reminiscent of the structure of a dome as a way of reflecting once again on the literal meaning of the ‘sublime’ concept, that is, ‘a set of something lifted in the air’. The powerful cultural and spiritual resonances of the structure, like the unique characteristics in its mark – Byzantine, Renaissance or Baroque – give a strong symbolic meaning and an outstanding spiritual vibrancy.

A collaborative project, in which both artists set out a clear exercise of synthesis in the recycling of their respective outlooks, leaders of this loss of an edge and personalized in the will of continuing to defend the right to make a space for themselves to co-exist along millions of images. To endure the stigma of the digital manipulation and the decontextualization of their own content, will be a last act of personal rebellion in the presence of a work shaped from the silence, with conviction and tenacity, forged by the stamp of time.

Manel Margalef. MAMT Director

See work: No banderas 2019-20

Back to top / Volver al inicio


CÀNEM GALERIA - Nota de Prensa 01.2021
LINIA, FERRO, TINTA...Antonio Alcasser i Miquel Gozalbo

"Siempre me gustó la idea que las palabras, que se supone que son concretas, cuando son habladas por una persona diferente en un momento diferente, pueden acabar teniendo un significado completamente diferente." Douglas Gordon

Una característica definitoria respecto al enfoque que desgrana Douglas Gordon en esta cita es la aguda sensibilidad hacia el poder asociativo, real o potencial, en la descripción de un lugar o de un hecho concreto. Una característica específica de esta nueva era en la que el alojamiento de imágenes en línea, ha comportado tener que desarrollar otras funciones más polifacéticas, que nos han facilitado el intercambio de experiencias sobre cualquier clase de tema imaginable.

Desdibujados los límites y las categorías de la representación artística, Antoni Alcàsser se aproxima a reflexionar sobre estas cuestiones generadas alrededor de la postfotografía y circunscritas en un mosaico de píxeles que remiten a una nueva representación gráfica de tipo escritural. Con este efecto parece querer articular la idea de Gordon respecto al operativo artístico de cómo plantear un diálogo entre artista y espectador, con obras dirigidas a nosotros de una manera directa y que plantean el uso del “Yo”, “Usted” y “Nosotros” como mecanismos de interlocución. Desde vertientes meteóricamente diferentes se desprende la voluntad de subrayar su fascinación por el lenguaje como su potencial de significados, ambigüedad, oscuridad y otros.

Miquel Gozalbo, en cambio, nos aporta mucha más sensibilidad respecto al poder asociativo, sea real o potencial, frente a la idea de lugar como tema determinante de su obra. Ante estas esculturas, el espectador se sitúa como interlocutor de un acto puramente ascendente, mirar hacia el cielo, y que recuerda la estructura de la cúpula como una manera de querer volver a reflexionar de nuevo con el significado literal del concepto de «sublime», es decir, “conjunto levantado en el aire de algo”.

Las fuertes resonancias culturales y espirituales de su estructura, como las peculiares características en su firma -bizantino, renacentista o barroca- aportan un fuerte contenido simbólico y una destacada resonancia espiritual.

Un proyecto conjunto, en el que los dos se plantean un claro ejercicio de síntesis en el reciclaje de sus respectivas miradas, protagonistas de esta pérdida de contorno y personalizadas en la voluntad de seguir defendiendo el derecho a hacerse un hueco para tener que convivir entre millones de imágenes. Soportar los estigmas de la manipulación digital como de la descontextualización de su propio contenido, comportará este último acto de rebelión personal frente a un trabajo modelado desde el silencio, con firmeza y voluntad, y forjado por la impronta del tiempo.

Manel Margalef Director del MAMT

Ver obra: No banderas 2019-20

Back to top / Volver al inicio

CÀNEM GALERIA - Nota de Premsa 01.2021
LINIA, FERRO, TINTA...Antonio Alcasser i Miquel Gozalbo

"Sempre em va agradar la idea que les paraules, que se suposa que són concretes, quan són parlades per una persona diferent en un moment diferent, poden acabar tenint un significat completament diferent." Douglas Gordon .

Una característica definitòria respecte a l'enfocament que desgrana Douglas Gordon en aquesta cita és l’aguda sensibilitat cap al poder associatiu, real o potencial, en la descripció d'un lloc o d’un fet concret. Una característica específica d’aquesta nova era en la que l’allotjament d'imatges en línia, ha comportat haver de desenvolupar altres funcions més polifacètiques, que ens han facilitat l’intercanvi d’experiències sobre qualsevol classe de tema imaginable.

Desdibuixats els límits i les categories de la representació artística, Antoni Alcàsser s’aproxima a reflexionar sobre aquestes qüestions generades al voltant de la postfotografia i circumscrites en un mosaic de píxels que remeten a una nova representació gràfica de tipus escriptural. Amb aquest efecte sembla voler articular la idea de Gordon respecte a l'operatiu artístic de com plantejar "un diàleg entre artista i espectador, amb obres dirigides a nosaltres d'una manera directa i que plantegen l'ús del “Jo”, “Vostè” i “Nosaltres” com a mecanismes d'interlocució. Des de vessants meteòricament diferents es desprèn la voluntat de subratllar la seva fascinació pel llenguatge com el seu potencial de significats, ambigüitat, foscor i d’altres.

Miguel Gozalbo, en canvi, ens aporta molta més sensibilitat respecte al poder associatiu, sigui real o potencial, enfront de la idea de lloc com a tema determinant de la seva obra. Davant d’aquestes escultures, l’espectador se situa com a interlocutor d’un acte purament ascendent, mirar cap al cel, i que recorda l’estructura de la cúpula com una manera de voler tornar a reflexionar de nou amb el significat literal del concepte de «sublim», és a dir, “conjunt aixecat en l'aire d’alguna cosa”.

Les fortes ressonàncies culturals i espirituals de la seva estructura, com les peculiars característiques en la seva signatura - bizantí, renaixentista o barroca – l’hi aporten un fort contingut simbòlic i una destacada ressonància espiritual.

Un projecte conjunt, en el que tots dos es plantegen un clar exercici de síntesi en el reciclatge de les seves respectives mirades, protagonistes d’aquesta pèrdua de contorn i personalitzades en la voluntat de seguir defensant el dret a fer-se un lloc, per tal de tenir que conviure entre millions d’imatges. Suportar els estigmes de la manipulació digital com de la descontextualització del seu propi contingut, comportarà aquest darrer acte de rebelió personal enfront d’un treball modelat des del silenci, amb fermesa i voluntat, i forjat per l’empremta del temps.

Manel Margalef/Director del MAMT

Veure obra: No banderass 2019-20

Back to top / Volver al inicio